Tão agradecido por ter uma audiência contigo, vôo em perigosas alturas, descuidado, escorregando Blefando e cantarolando um tom, imprudente do pânico, minha idiotice se revela Você é um flamingo, um brilhante flamingo, a dançar Seu sorriso, volúvel, você não vai voltar Deixando nada além de solidão e inveja para trás Obrigado, volte sempre… me trate melhor da próxima vez Não dá pra sorrir para essa competição de jogar lama-presilhar vermelhas em seus cabelos, um violento rival amoroso Quero tocar o canto de veludo dos teus olhos, seu sorriso meio frio O pássaro excluído, só no crepúsculo, castigado pelo tempo e pela tristeza, uma nebulosa primavera Esta cidade está desvanecida, tão hostil meu nariz escorre com a solidão, rio feito estúpido La rara avis defora, sola al foscant, una primavera neulosa Aquesta ciutat és pansida, gens acollidora jo ric ximplement Vull escoltar només aquella veu que estimo-El diner fàcil que em vaig guanyar amb desgana, arrabassat per lladres expectants No passa res si ets l’únic que brilla en aquest escenari de pa sucat amb oliĮra un flamenc, un flamenc espaventós, semblava tímid T’enlaires, surant ara cal dir adeu No pot ser, parlem-ho una mica més Vatua, no retiris també els teus motsĮl nas em raja en la pluja glaçada, una espiga emprenyadora a la destra Amb això no n’hi ha prou per enganyar ningú aquests dies… banderejaré per l’entremig eternament Rei Enma a l’infern, t’ho imploro: jutja-la per mi Aquesta història d’embriacs ninots de paper maixé serà una farsa fins al dia que em mori Molt agraït d’obtenir una audiència amb vós, volo perillosament amunt, descurós, llisquent Tot faronejant i cantussant una tonada, inconscient del pànic, la meva ximplesa es fa palesa No puc somriure davant d’aquest penós concurs d’improperis-ornaments carmesins al teu cabell, un violent rival amorós Vull tocar la comissura vellutada dels teus ulls, el teu somriure més aviat fredĮts un flamenc, un flamenc radiant, mentre danses Fas un riure trontollós, no tornaràs pas No deixes enrere altre que soledat i gelosia Gràcies, torna a venir… tracta’m millor la propera La rara avis defora, sola al foscant, colpida per la maltempsada de tristor, una primavera neulosa Aquesta ciutat és pansida, gens acollidora el nas em raja en la solitud, jo ric ximplement The odd bird out, alone at dusk, a hazy spring This town’s faded, so unwelcoming I laugh foolishly Nose running in the freezing rain, a teasing foxtail in my right hand That’s not enough to fool anyone these days… I’ll wander the in-between for eternity King Enma in Hell, I implore you: judge her for me This story of drunk papier-mâché dolls will be a farce until the day I die It was a flamingo, a terrifying flamingo, looking bashful You rise, floating it’s bye-bye now This can’t be, let’s talk it out a bit more Dammit, don’t take back your words too I want to listen to only that voice I love-The easy money I halfheartedly earned, shaken down by waiting thieves It’s fine if you’re the only one who shines on this good-for-nothing stage So thankful to have an audience with you, I’m flying dangerously high, careless, slipping Bluffing big and humming a tune, thoughtless of the panic, my foolishness is showing You’re a flamingo, a brilliant flamingo, as you dance Your laugh flighty, you aren’t coming back Leaving nothing but loneliness and jealousy behind Thank you, come again… treat me better next time I can’t smile at this lame mudslinging contest-crimson pins in your hair, a violent love rival I want to touch the velvet corner of your eye, your rather cold smile The odd bird out, alone at dusk, weatherbeaten by sadness, a hazy spring This town’s faded, so unwelcoming my nose running at the solitude, I laugh foolishly
0 Comments
Leave a Reply. |
AuthorWrite something about yourself. No need to be fancy, just an overview. ArchivesCategories |